24 de març del 2015

Poema andalús i deshumanització dels catalans

Els resultats de les eleccions andaluses ens demostra, avui per avui, que el bipartidisme espanyol té una mala salut de ferro. Ens demostra que encara no està acabat ni de bon tros. El bipartidisme espanyol té un codi genètic hereditari que va més enllà dels règims i que l’únic que permet és la renovació. Parlant clar! El recanvi per substitució!

El PSOE s’ha mantingut, malgrat l’increment de la participació. El PP ha perdut força quota, per cedir-la al “TT” (tropa de trepes) en que s’està convertint C’s. Ciutadans sap quina és la veta que els cal explotar; l’anticatalanisme! Un anticatalanisme practicat, a ulls dels espanyols, per catalans que volen ser més espanyols que ningú, encara que per poc que puguin mai els acabaran donant carta de naturalesa. Però ells els “ciudatans”, com els diuen per allà, insistiran a fer mal a Catalunya. Per això un partit que està contra el Dret a Decidir si que està a favor de consultar als catalans sobre la immersió lingüística. Saben que potser pel moment no es farà aquesta consulta, però també saben que la idea ven. Aquesta colla de trepes segueixen les passes del PP, que en el seu dia varen sublimar l’odi contra lo català i els catalans recollint firmes contra l’Estatut. Una recollida de signatures amb la única finalitat de treure rèdits electorals per poder fer fora el PSOE del Govern.

Els vots perduts pel PP han anat, doncs, majoritàriament a Ciutadans. La lluita dels propers mesos entre aquests dos partits tindrà com a conseqüència un pim-pam-pum contra Catalunya. Saben que això els pot arribar a desgastar aquí, però que els pot donar alè més enllà de l’Ebre. El preu de tot plegat és l’enviliment d’una part de la societat espanyola que ja ens considera com a infrahumans. No ens ha d’estranyar que és permetin comparar-nos, en alguns els seus mitjans, amb els porcs i demanar excuses a aquests darrers per la comparança. Tot plegat sense que es senti pràcticament cap veu de cap intel•lectual espanyol. Cap veu d’aquells grans defensors dels drets humans, dels humans que viuen lluny, i de les nacions oprimides, però les de l’altre costat del globus terraqüi. Així en un dia trist com avui, en el que més de cent cinquanta persones han mort en un accident d’aviació, la xarxa bull de comentaris que van molt més enllà del que es considera mal gust. Tot plegat amb la aquiescència o l’aplaudiment descarat de molts i el silenci còmplice de la majoria.

Tornant a Andalusia, “Podemos” no ha arribat tant amunt com alguns preveien. Ha captat una part important de vot del descontentament i per altra del vot que segurament abans anava a IU. UPyD de Rosa Diaz sembla que ja comença a deixar de ser un “producte” apetible per a l’espanyolisme ranci i “carpetovetònic” que és creu progressista. La seva “lideresa” potser ja ha passat la data de caducitat i se li ha acabat el discurs.

A la resta d’Espanya els transvasament de militants que tímidament va haver a Catalunya del PP a C’s pot ser norma en les properes setmanes i mesos. Per a mostra el líder de Ciutadans a Andalusia, que va militar, segons sembla, amb anterioritat al PP, al Partit Andalucista i a UPyD. Un veritable trepa oportunista o un cul de mal seure, penseu el que vulgueu!

El futbol també ha jugat aquest cap de setmana, i no ha jugat esportivament parlant, sinó possiblement més enllà. Potser si que no és casual que al dia següent del “clàssic” entre el Real Madrid i el Barça la fiscalia anuncií la petició de presó per al president i l’anterior president de la junta del FC. Barcelona. Des d’aquí tampoc em veig en cor d’entrar a jutjar fins a quin punt han actuat correctament Bartomeu i Rosell, però a molts els pot quedar la sensació que hi ha “vares de mesurar” diferents segons els casos, el mateix que passa a l'economia i a la política.

Un cop acabades les eleccions andaluses el torpede més gran que des d’Espanya han enviat darrerament contra el Procés, “l’enganya babaus” de “Podemos”, ha perdut “fuelle” ; sembla clar que no pot aspirar a substituir al PSOE. El fenomen “Podemos”, que és un fenomen típicament urbà, com a molt aspira a ocupar, sempre amb el permís de la CUP, l’espai electoral de ICV-EuA, sobretot si aquests acaben fent-se l’harakiri – de moment ja han sucumbit a l’OPA de Colau, Ubasart i Cia. Per altra banda, a Catalunya també es produirà, de manera accelerada, la substitució del PP per C’s. Uns ciutadans que desacomplexadament jugaran les cartes de l’espanyolitat i que no tenen un lideratge ensorrat i enfonsat, com el del PP de Catalunya. Tot plegat deixa marge al PSC per a parar la seva davallada. No és d'estranyar que en una intervenció ahir al TN vespre Miquel Iceta gallegés, possiblements amb algun tipus de fonament o simple esperança en l'efecte "tiron" d'Andalusia. No ens estranyi veure a la Susana Diaz fent campanya total el 27S.

A Catalunya sembla que es reobre el debat de la llista unitària. Si la possible llista unitària sumaria o no sumaria més escons a Catalunya, no ens hauria de treure del tot el son, però si despertar-nos una mica. Modestament crec que si que trauria mols més escons, ja que una immensa majoria de dels 1.900.000 votants del SI-Si del 9N, als que caldria afegir molts del SI NO, acabarien votant-la. Si la llista única, malgrat totes les possibles evidències favorables, no és possible, cal un full de Ruta o digueu-li programa clar. Un programa que contempli el trencament definitiu i ràpid amb l’estat espanyol en cas de victòria. Si els catalans anem units, millor seria anar al màxim d’units possible, ho podem aconseguir!

El que ja queda meridianament clar és que el Procés català és l’únic procés de canvi, revolucionari si voleu, que a hores d’ara hi ha plantejat a Espanya. La resta d’opcions a l’estat espanyol no deixen de ser substituts, succedanis o simples recanvis promoguts pels mateixos interessos que durant 38 anys han fet possible l’hegemonia del PP i del PSOE. O sia que ni TIC-TACS ni punyetes, com a molt un intent d’ajustar l’horari!

24 de març de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada