20 de juny del 2015

El “Llop de Vies” i el “Big One” de Rodalies


Des del terratrèmol de San Francisco el 1906 els habitants de la costa Oest dels Estats Units estan esperant el que ells anomenen el “Big One”. El gran Terratrèmol, que més tard o més d’hora, arrasarà de nou amb tota la zona de Califòrnia que es troba a cavall de la falla de San Andrés. El 1989 Ja van tenir un ensurt amb l’anomenat terratrèmol de “Loma Prieta”; d’una magnitud de 6,9 a l’escala de Richter. Els experts preveuen que el “Big One” pugui arribar a superar els 8 graus de la mateixa escala.

Es per això que qualsevol moviment sísmic, o petita rèplica, posa en alerta a les autoritats i als sismòlegs, aquests tracten de preveure el que podria passar i que més tard d’hora pensen que acabarà passant.

No faig servir gaire el tren, no pateixo, doncs, com molts ciutadans els ensurts, avaries i retards del sistema de Rodalies. Malgrat tot, en els darrers dies, casualment o no, he viscut en directe un parell d’aquestes incidències. Fa uns deu dies un tren avariat entre plaça Catalunya i Sants va provocar retards a l’entrada de Barcelona i que el trànsit fos desviat per altres línies. Ahir al migdia es va haver de tallar la línia 1 del metro de Barcelona. L’anunci el vaig sentir mentre viatjava per la línia tres. La culpa del tall, però, era que un tren de Rodalies havia circulat durant uns quants quilòmetres amb el sistema de frens espatllat causant una gran fumarada dins dels túnels compartits amb el metro de Barcelona.

Aquest munt d’avaries , de “repliques”, que es van repetint al sistema de Rodalies de Catalunya són el presagi d’un gran “Big One”. No cal ser cap llumenera, per adonar-se que més tard o més d’hora potser tindrem un greu accident, amb una mica de sort només un gran col•lapse.

L’absència d’inversions, de renovació del material ferroviari i de l’adequació de la xarxa en seran les causes. Per Catalunya circulen els trens de Rodalies més antics de tot l’Estat. Algú que ha vingut de Madrid estranyat ha dit: “¿Todavía tenéis estos trenes tan antiguos?” Doncs si! Encara els tenim! El material més modern va a parar a altres llocs. El traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, en temps del Tripartit, que ens van vendre com una gran fita a bombo i plateret no va ser res més que una ensarronada. Una ensarronada més de tantes amb què Madrid fa anys i panys que ens pren el pèl. Només va servir, perquè els anuncis per megafonia es fessin primer en català i un tímid intent de repintar els combois amb els símbols de Rodalies de Catalunya, que finalment no s’ha acabat. Mentrestant, xarxa i trens són propietat de Renfe que ens dóna el pitjor servei del món mundial.

Aquí, però, sembla com si la gent al final tingui una càrrega de paciència inesgotable, com el Sant Job . Estem tan acostumats a patir que fins i tot semblaria que ens agrada. Tanta paciència sembla cegar-nos més que no pas indignar-nos. No ens adonem que el que passa amb Rodalies és el mateix que passa amb la xarxa viària, amb el Corredor Mediterrani i “tutti quanti” infraestructura necessària per al desenvolupament del país tenim o hauríem de tenir.

Som un país espoliat al qual se li arrabassa la riquesa i se li nega el pa i la sal. Se’ns pressuposten unes inversions, les relativament menors de tot l’Estat, i a més a més no s’acompleixen. Mentre és feien els 900 quilòmetres de l’autovia de la Plata que uneix Astúries amb Andalusia, aquí, a Catalunya, s’endegava el desdoblament de la N-II des de Girona fins a Tordera del que en prou feines s’ha fet un quilòmetre per any. Feu números!

Tot plegat m’ha fet venir al cap unes imatges de la Segona Guerra Mundial, quan els alemanys es retiraven arreu i intentaven arreplegar tot el que podien abans de marxar. Al mateix temps enderrocaven totes les indústries i infraestructures que podien ser d’utilitat per als seus enemics que anaven alliberant els seus països. Es tractava de la utilització del “Schienenwolf”, que podem traduir com a “Llop de vies”. D’aquest giny se’n van improvisar diverses versions , unes doblegaven les vies i d’altres trinxaven les travesses. En Ambdós casos les vies ferroviàries quedaven totalment inservibles.

Ja fa temps que l’Estat espanyol arreplega tot el que pot a Catalunya. Ara , a més, davant la possibilitat que Catalunya s’independitzi posa a actuar la seva versió actualitzada i molt més subtil del “Llop de vies; la nul•la inversió i el manteniment en ús del material més obsolet. Aquests moderns “llops de vies” van fent la seva feina d’una manera molt més silenciosa, però no menys eficient, que els homònims de fa més de setanta anys.

Per això no ens hauríem d’estranyar que algun dia tinguem el “Big One” ferroviari i si aquest no succeeix, tant de bo, al final el resultat serà el mateix que a les xarxes ferroviàries dels països ocupats els van fer els “Schienenwolfs” de llavors. L'endemà de la Independència els catalans ens haurem de plantejar, de manera urgent, la reconstrucció de tot el sistema d'infraestructures, de les ferroviàries com si ens les haguessin trinxades.

20 de juny de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada